La porta.

La infermera de triatge em mira l'ull dret. Treu una càmera de fotos del calaix, la connecta a l'ordinador i dispara. Em torna els papers que m'han donat a recepció.

• Sala d'espera tres. Segueixi la línia blava.
• Gràcies.

Em sorprèn el to fred, sec, administratiu. Segueixo la línia blava. Arribo a la sala d'espera tres. A les cadires hi ha cinc persones. Una dona amb un nen des sis o set anys en braços. Una parella, l'home s'abraça la panxa i mira al terra mentre la dona li acarona el clatell. Un home sol que mira al sostre, o potser no, potser té els ulls tancats. No ho veig bé. Tinc l'ull dret completament tancat i l'esquerre ple de llàgrimes. Un altre home passeja amunt i avall nerviós. Pot ser acompanya la dona del nen. M'he d'apropar molt el rellotge per llegir l'hora: dos quarts de tres. Tres pacients per davant meu, pot ser quatre. D'aquí no sortiré fins a les cinc o les sis de la matinada. No aniré a treballar. Tampoc puc anar-hi amb aquest ull. No vull explicar què ha passat.

No he saludat i ningú m'ha mirat. Millor. Sec a una cadira d'un racó, tan lluny com puc dels altres pacients. Tinc a la meva dreta un cartell amb un calendari de vacunacions. Me'l miro fingint atenció per apartar la mirada dels altres.

• Ramon Riu, box número 12.

La megafonia m'ha sobresaltat. S'aixeca la dona del nen i l'home que passejava els acompanya. Miro el rellotge: tres quarts de tres. Encara anirem ràpid i podré dormir una mica. A treballar, però, no hi aniré. Aquest ull... Torno a mirar fixament el calendari de vacunacions.

• Marta Guixeras, box número 14.

Em sobta sentir el meu nom. Pot ser m'he adormit. No, són les tres menys cinc. M'aixeco i vaig cap a la porta evitant mirar als pacients que han arribat abans que jo i que ara m'estaran maleint. Travesso la porta i, al final d'un passadís, una infermera em crida.

• Aquí, Marta.

Li dono els papers. Sec a la llitera. Em mira l'ull.

• Com t'ho has fet?

Dubto uns segons. Miro al terra. Noto que em ruboritzo una mica.

• M'he aixecat per anar al lavabo i he xocat amb una porta que estava mig oberta.