La
infermera de triatge em mira l'ull dret. Treu una càmera de fotos
del calaix, la connecta a l'ordinador i dispara. Em torna els papers
que m'han donat a recepció.
- Sala d'espera tres. Segueixi la línia blava.
- Gràcies.
Em
sorprèn el to fred, sec, administratiu. Segueixo la línia blava.
Arribo a la sala d'espera tres. A les cadires hi ha cinc persones.
Una dona amb un nen des sis o set anys en braços. Una parella,
l'home s'abraça la panxa i mira al terra mentre la dona li acarona
el clatell. Un home sol que mira al sostre, o potser no, potser té
els ulls tancats. No ho veig bé. Tinc l'ull dret completament tancat
i l'esquerre ple de llàgrimes. Un altre home passeja amunt i avall
nerviós. Pot ser acompanya la dona del nen. M'he d'apropar molt el
rellotge per llegir l'hora: dos quarts de tres. Tres pacients per
davant meu, pot ser quatre. D'aquí no sortiré fins a les cinc o les
sis de la matinada. No aniré a treballar. Tampoc puc anar-hi amb
aquest ull. No vull explicar què ha passat.
No
he saludat i ningú m'ha mirat. Millor. Sec a una cadira d'un racó,
tan lluny com puc dels altres pacients. Tinc a la meva dreta un
cartell amb un calendari de vacunacions. Me'l miro fingint atenció
per apartar la mirada dels altres.
- Ramon Riu, box número 12.
La
megafonia m'ha sobresaltat. S'aixeca la dona del nen i l'home que
passejava els acompanya. Miro el rellotge: tres quarts de tres.
Encara anirem ràpid i podré dormir una mica. A treballar, però, no
hi aniré. Aquest ull... Torno a mirar fixament el calendari de
vacunacions.
- Marta Guixeras, box número 14.
Em
sobta sentir el meu nom. Pot ser m'he adormit. No, són les tres
menys cinc. M'aixeco i vaig cap a la porta evitant mirar als pacients
que han arribat abans que jo i que ara m'estaran maleint. Travesso la
porta i, al final d'un passadís, una infermera em crida.
- Aquí, Marta.
Li
dono els papers. Sec a la llitera. Em mira l'ull.
- Com t'ho has fet?
Dubto
uns segons. Miro al terra. Noto que em ruboritzo una mica.
- M'he aixecat per anar al lavabo i he xocat amb una porta que estava mig oberta.